EVOLUCIÓ


CREACIONISME I FIXISME

Les teories fixistes són teories que afirmen que els éssers han estat creats tal i com són en
l’actualitat, per tant, que no han sofert cap tipus d’evolució. Aquestes teories defineixen la
natura com una cosa definitiva i acabada.

Dins  de les  teories  fixistes,  destaca el  creacionisme. Aquesta teoria assenyala a Déu  com
l’autor  de  tot  allò  que  hi  ha  al món: Déu  va  crear  ho  tot  tal i  com  ho  veiem  actualment.
Aquesta teoria va perdurar dins a dinals del segle XIX i avui en dia encara té adeptes. Una
de les bases per a afirmar l’existència d’un creador és el disseny intel·ligent → posa com a
exemple  comparatiu  un  rellotge i  el  rellotger:  un  rellotge  d’engranatges  té  un  complicat
mecanisme  de  funcionament,  per  tant,  el  rellotger  que  el  va  crear  havia  de  ser  molt
intel·ligent, Així, l’ésser humà, que és “la màquina” més complexa, també ha d’haver estat
dissenyada per un ésser intel·ligent;  en aquest cas, Déu.

EVOLUCIONISME—Teories evolucionistes
La comunitat científica dona per evident que l’evolució és un  fet:  tota  forma de vida s’ha
desenvolupat a partir d’un únic tipus d’ésser viu, els éssers vius han anat canviant amb el
pas del temps…
Així, definim evolució com el canvi de les  freqüències dels al·lels d’un gen en el  si de la
població.  La  branca  de  la  genètica  que  n’estudia  els  processos  s’anomena genètica de
poblacions.

LAMARCK:  Va ser el primer en intentar explicar la variabilitat d’espècies existents
amb la idea de canvi. El lamarckisme es basa en:

‐ Generació continuada d’organismes inferiors per generació espontània.

‐ La  necessitat d’adaptar‐se,  que  fa  que  a  mesura  que  canvien  les
característiques del medi, canviïn també les característiques dels animals i
les plantes.

‐ La llei de l’ús i el desús  que  afirma  que  l’ús  continuat  d’un  òrgan  el
fortifica  i  l’engrandeix  mentre  que  el  desús  d’un  òrgan  fa  que aquest  es
debiliti, es faci més petit i acabi desapareixent.

‐ La llei de l’herència dels caràcters adquirits, que diu que tot allò que la
naturalesa ha fet adquirir o perdre a un individu, és conservat en individus
descendents (hereten les característiques)

DARWIN:


Charles Darwin és el fundador de la teoria de l’evolució. Per a formular‐
la,  es  basa  en  una  gran  quantitat  de  dades  obtingudes.  Aquestes  dades  les  va
recollir  durant  la  travessia  del Beagle,  que  va  durar  cinc  anys.

El mecanisme de l'evolució s'explica amb tres aspectes:
1.- L'elevada capacitat reproductora
2.- La variabilitat de la descendència
3.- La selecció natural

1.- Digues quines són les probes evolutives que creus més importants i perqué.






2.- Quines són les diferències més significatives entre el Darwinisme i el Lamarckisme? I entre el Darwinisme i Neodarwinisme.





3.- Explica com explicarien Darwin i Lamarck , per separat, el cas de les jirafes. Com les jirafes tenen els colls llargs?





4.- Digues a quina teoria evolutiva pertanyen i digues el autor.

- "Com que de cada espècie neixen molts més individus que els que poden sobreviure, i com que, en conseqüència, hi ha una lluita per la vida, que es repeteix sovint, se'n segueix que tot ésser, si varia, per poc que sigui, d'alguna manera profitosa per ell sota les complexes i a vegades variables condicions de la vida, tindrà una probabilitat més gran de sobreviure i, de ser així, serà naturalment seleccionat. Segons el poderós principi de l'herència, tota varietat seleccionada tendirà a propagar la seva nova i modificada forma. " "En cada animal que no haya superado el límite de su desarrollo, un uso más frecuente y continua de cualquier órgano fortalece gradualmente, desarrolla y amplía ese órgano, y le da una potencia proporcional a la longitud de tiempo que se ha utilizado por lo; mientras que el desuso permanente de cualquier órgano imperceptiblemente se debilita y deteriora, y disminuye progresivamente su capacidad funcional, hasta que finalmente desaparece "

Herència dels grups sanguinis

L'herència dels grups sanguinis és deu a un al·lemorfisme múltiple que vol dir que té més de dós al·lels per cada locus. En un locus nomès pot haver dos al·lels, i es formaràn per la combinació de tres.

L'al·lel "A" és codominant amb "B" i els dos són dominants sobre "i".( la i també és pot representar am un 0)

A=B > i

A partir d'aquests tres al·lels s'obtenen els diferents grups sanguinis:

Grup A :  seràn els "AA" , "Ai"

Grup B : seràn els "BB" , "Bi"

Grup AB: serà el "AB"

Grup 0: serà el "ii" ( "00" )

En la formació de gàmetes d'una espècie és formaràn la meitat d'un al·lel i la meitat del altre. I després per combinació (taules de Punnet) s'observarà la proporció dels possibles grups sanguinis de la descendència.


Exemple:

Ejercicios (ligado al sexo e influido por el sexo)

1.-Ha nascut un nen que es grup sanguini A

i a tre sparelles que el reclamen.

La primera parella la dona és grup A i l'home és AB

la segona parela els dos són 0

la tercera parella un és 0 i l'altre és AB
la quarta parella és 0 i l'altre és B

Quina és la parella que té més probabilitat?

----------------------------------------------------------------------

2.- en l'home la hemofilia esta causada per un gen recessiu

llugat al sexe

Quin sera la descendencia entre un home hemofilic i una dona no hemofilica homozigòtica?

Qual sera la proporcion de individuos hemofilicos en la F1?

Si una hija de este apareamiento se junta con un macho normal

que proprcion de hemofilicas habra?

-----------------------------------------------------------------------

3.- En los caballos existe un tipo de ceguera causado por un gen recesivoligado al sexo

Cuales són los posibles genotipos que dan lugar a la ceguera?

Expresa-los todos indicando que indica cada uno.

----------------------------------------------------------------------------

4.- Indica el genotipo de un hombre calvo cuyo padre no era calvo, el de su esposa que no es calva,
pero cuya madre sí lo era, y el de sus futuros hijos.

Enfermedades influidas por el sexo

La determinación fenotípica de algunos genes esta influenciada por la presencia de las hormonas propias de cada sexo; progesterona en el femenino y testosterona en el masculino. Hay genes que no se expresan en la misma proporción en los sexos. Esto se debe a que se encuentran localizados en uno de los dos cromosomas sexuales,la enfermedad es dominante o recesiva dependiento del sexo.
La calvície

Ciertos caracteres tienen una expresión que depende del sexo del individuo. Generalmente, se comportan así unos caracteres influidos por el ambiente hormonal del sujeto. Por ejemplo, en el hombre, la calvicie es un carácter que se comporta como dominante en el hombre, pero como recesivo en la mujer. Por ello C (calvicie) y C+ (normal), los varones CC y CC+ serán calvos, mientras que solo las mujeres CC lo serán.

C: calvo
C+: normal
 En hombres: CC (Calvo); CC+ (Calvo) ;C+C+ (Normal)
En mujeres: CC (Calvo); CC+(Normal) ; C+C+(Normal)

Enfermedades ligadas al sexo

Algunos genes que determinan para caracteres no sexuales se trasmiten a la descendencia ligados a los cromosomas sexuales, fundamentalmente ligados al cromosoma X, por lo que en estos casos se trata de una herencia ligada al sexo.

Los genes ligados al cromosoma X son genes generalmente recesivos y determinan para caracteres no sexuales, por tanto, se trasmiten junto a este cromosoma, siguiendo las leyes de la herencia planteadas por Mendel.

Enfermadades ligadas al sexo: Daltonismo y Hemofilia

Daltonismo

La enfermedad es hereditaria y va ligada al sexo, debido a que se transmite por un alelo recesivo ligado al cromosoma X, lo que produce un notable predominio en el varón entre la población afectada. La mujer puede sufrir o portar la enfermedad, y transmitirla a sus hijos varones. Probablemente, la mitad de sus hijas serán portadoras.

Hemofilia

Es una enfermedad ligada al sexo, un trastorno en el cual la sangre no coagula adecuadamente debido a una insuficiencia del factor de coagulación llamado Factor VIII. También es recesiva, se transmite como el daltonismo, siguiendo las Leyes de Mendel.

MENDEL'S   3rd LAW

Independence Act

- Hereditary factors not antagonistic maintain independence through generations.

experiment:

- The characters have to be not antagonistic
- Analize two characters (the color and appearance)                                              - Color: yellow or green,                                                                                        - Appearance: smooth or rough 

- Cross yellow with green smooth rough                                                               - Start with the parental                                                                                        - The F1 are all yellow and smooth                                                                       - In the F2: 9/16 yellow smooth; 3/16 yellow rough; 3/16 smooth green, 1/16 Green rough

- Illustration:

Exercicis

1.- Vamos a estudiar dos caracteres de la planta autóctona de la ciudad de Mollerussa. Las plantas pueden tener las hojas puntiagudas el cual es el alelo dominante, o las hojas redondas el cual es recesivo. También la flor puede ser de color rojo o de color amarillo. El alelo del color amarillo es dominante sobre el color rojo.Si se cruzan dos plantas, una con las hojas redondas i de color amarillo homocigótico, con una planta con las hojas puntiagudas homocigótico de color rojo, 

- ¿Cómo será la proporción de los descendientes de este cruzamiento?

- Di como serán fenotípicamente i genotípicamentelos descendientes F1 i también los P.



2.- En aquest creuament AaBb x aabb, digues quins dels següents genotips no podria ser descendent del creuament anterior.

a) aabb

b) AaBb

c) Aabb

d) AaBB

2a LLEI DE MENDEL

LLei de la Segregació

- Els factors hereditaris que informen sobre un mateix caràcter no es fusionen o es barregen, sinó es separen (falta el final de la frase que es dels apunts)

experiment:

- Es pregunta, què passa amb els pèsols verds?
- Agafa individus de la F1 i els creua entre si.
- Observa la descendència: ¾ grocs; ¼ verds.

Il · lustració:

EXERCICIS:

1.- En els conills, el al•lel que determina el color del pèl blanc és dominant sobre el marró.

- Quina descendència tindrà el creuament de dosconills marrons?

- Pot ser que neixi un conill marró a partir dedos blancs? Raona la resposta i fes el gràfic corresponent.

- Com seran els conills nascuts del creuament dedos conills diheterozigots? Digues com són genotípicament i fenotípicament la F1.

- El descendent homozigot de color marró de la F1 (del exercici anterior) és creua amb un conill heterozigot. Digues com serà laseva descendència genotípicament i fenotípicament. 

-Després fes un arbre genealògic des dels progenitors.

2.- S'han trobat dos hipopòtams perduts, un és de color gris i l'altre de color negre. En els hipopòtams el color gris és dominant.

- Podria ser que l'hipopòtam de color negre provingués d'un hipopòtam gris i un de negre? I de dos de grisos heterozigòtics?

- Podria ser que l'hipopòtam gris provingues d'un hipopòtam negre pur i un hipopòtam gris heterozigòtic? I de dos hipopòtams negres ? I d'un hipopòtam gris heterozigòtic i un de negre pur?

Primera Ley de Mendel

1a LEI DE MENDEL

Ley de la uniformidad 

- Todos los descendientes del cruzamiento de dos razas puras son iguales entre sí. Genotípicamente y fenotípicamente.

Los individuos de la generación parental tienen que ser homocigotos.

 Los individuos de esta primera generación filial (F₁) son heterocigóticos  o híbridos, pues sus genes alelos  llevan información de las dos razas puras u homocigóticas: la dominante, que se manifiesta, y la recesiva, que no lo hace.

Experimento:

-          Cogió gisantes amarillos y verdes (siempre razas puras) y los cruza

-          Los primeros guisantes: Generación parental (p)

-          Los descendientes: Generación filial (F1)

-          Al cruzarlos, en la F1 son todos amarillos.

Ilustración:

-          Guisante amarillo A

-          Guisante verde a

-          A>a

-          Generación P: Amarillos (AA); Verdes (aa)
-      Generación F1: Amarillos (Aa)

http://www.slideshare.net/guest33c3e6/primera-ley-de-mendel-332531
EJERCICIOS
Ejercicio1:
En las zarigüeyas el color marrón domina sobre el color negro. Como serán los descendientes (F1) del cruzamiento entre dos razas puras de cada tipo, una raza pura de color marrón i una raza pura de color negro.
- Di como son fenotípicamente i genotípicamente. Qué porcentaje hay que la zarigüeya salga marrón en la F1?? I negra??

Ejercicio 2:

    En les plantes exòtiques del sud del continent asiàtic existeix una varietat de plantes carnívores on tenen dents. El caràcter dents té dos al•lels per aquest tipus de plantes. L’al•lel de dents rugoses domina sobre l’al•lel de dents llises. S’han creuat dos plantes i s’ha obtingut que tots els descendent eren amb les dents rugoses.
- Troba com eren genotípicament i fenotípicament els progenitors.

 

Introducción

LAS LEYES DE MENDEL

Gregor Mendel  fue un monje agustino  católico y  naturalista que realizo las actualmente conocidas como “Leyes de Mendel” Los primeros trabajos en genética fueron hechos por él.

Características ( de sus experimentos)

-          Los experimetos los llevaba a cabo con diferentes variedades del guisante o arveja. (usados porque podía obtener resultados rápidamente)

-          Realiza miles de cruces.

-          Los caracteres a estudiar eran antagónicos

-          Realizado por razas puras

-          Los caracteres dependen de dos alelos.