EVOLUCIÓ


CREACIONISME I FIXISME

Les teories fixistes són teories que afirmen que els éssers han estat creats tal i com són en
l’actualitat, per tant, que no han sofert cap tipus d’evolució. Aquestes teories defineixen la
natura com una cosa definitiva i acabada.

Dins  de les  teories  fixistes,  destaca el  creacionisme. Aquesta teoria assenyala a Déu  com
l’autor  de  tot  allò  que  hi  ha  al món: Déu  va  crear  ho  tot  tal i  com  ho  veiem  actualment.
Aquesta teoria va perdurar dins a dinals del segle XIX i avui en dia encara té adeptes. Una
de les bases per a afirmar l’existència d’un creador és el disseny intel·ligent → posa com a
exemple  comparatiu  un  rellotge i  el  rellotger:  un  rellotge  d’engranatges  té  un  complicat
mecanisme  de  funcionament,  per  tant,  el  rellotger  que  el  va  crear  havia  de  ser  molt
intel·ligent, Així, l’ésser humà, que és “la màquina” més complexa, també ha d’haver estat
dissenyada per un ésser intel·ligent;  en aquest cas, Déu.

EVOLUCIONISME—Teories evolucionistes
La comunitat científica dona per evident que l’evolució és un  fet:  tota  forma de vida s’ha
desenvolupat a partir d’un únic tipus d’ésser viu, els éssers vius han anat canviant amb el
pas del temps…
Així, definim evolució com el canvi de les  freqüències dels al·lels d’un gen en el  si de la
població.  La  branca  de  la  genètica  que  n’estudia  els  processos  s’anomena genètica de
poblacions.

LAMARCK:  Va ser el primer en intentar explicar la variabilitat d’espècies existents
amb la idea de canvi. El lamarckisme es basa en:

‐ Generació continuada d’organismes inferiors per generació espontània.

‐ La  necessitat d’adaptar‐se,  que  fa  que  a  mesura  que  canvien  les
característiques del medi, canviïn també les característiques dels animals i
les plantes.

‐ La llei de l’ús i el desús  que  afirma  que  l’ús  continuat  d’un  òrgan  el
fortifica  i  l’engrandeix  mentre  que  el  desús  d’un  òrgan  fa  que aquest  es
debiliti, es faci més petit i acabi desapareixent.

‐ La llei de l’herència dels caràcters adquirits, que diu que tot allò que la
naturalesa ha fet adquirir o perdre a un individu, és conservat en individus
descendents (hereten les característiques)

DARWIN:


Charles Darwin és el fundador de la teoria de l’evolució. Per a formular‐
la,  es  basa  en  una  gran  quantitat  de  dades  obtingudes.  Aquestes  dades  les  va
recollir  durant  la  travessia  del Beagle,  que  va  durar  cinc  anys.

El mecanisme de l'evolució s'explica amb tres aspectes:
1.- L'elevada capacitat reproductora
2.- La variabilitat de la descendència
3.- La selecció natural

1.- Digues quines són les probes evolutives que creus més importants i perqué.






2.- Quines són les diferències més significatives entre el Darwinisme i el Lamarckisme? I entre el Darwinisme i Neodarwinisme.





3.- Explica com explicarien Darwin i Lamarck , per separat, el cas de les jirafes. Com les jirafes tenen els colls llargs?





4.- Digues a quina teoria evolutiva pertanyen i digues el autor.

- "Com que de cada espècie neixen molts més individus que els que poden sobreviure, i com que, en conseqüència, hi ha una lluita per la vida, que es repeteix sovint, se'n segueix que tot ésser, si varia, per poc que sigui, d'alguna manera profitosa per ell sota les complexes i a vegades variables condicions de la vida, tindrà una probabilitat més gran de sobreviure i, de ser així, serà naturalment seleccionat. Segons el poderós principi de l'herència, tota varietat seleccionada tendirà a propagar la seva nova i modificada forma. " "En cada animal que no haya superado el límite de su desarrollo, un uso más frecuente y continua de cualquier órgano fortalece gradualmente, desarrolla y amplía ese órgano, y le da una potencia proporcional a la longitud de tiempo que se ha utilizado por lo; mientras que el desuso permanente de cualquier órgano imperceptiblemente se debilita y deteriora, y disminuye progresivamente su capacidad funcional, hasta que finalmente desaparece "